RECERCA

Línies de Recerca

Des de la seva creació el 2006 l’ICRPC, els seus grups de recerca i els seus investigadors han dut a terme un conjunt ampli d’activitats. Celebració i organització de seminaris i simposis, participació en seminaris i congressos d’àmbit nacional i internacional, presentació de comunicacions i ponències, celebració de conferències especialitzades, realització d’estudis i publicacions de caràcter monogràfic, realització d’estudis pràctics de museografia i impuls d’una col·lecció acreditada de publicacions que inclou una sèrie de monografies i una sèrie de conferències. No cal oblidar l’impuls de la socialització de la recerca amb accions diverses de comunicació científica adreçades a un públic no especialitzat, un dels elements prioritaris exigits a centres de recerca en línia amb l’actual programa europeu Horizon 2020.

Els camps de la recerca s’han centrat en treballs d’arqueologia, antropologia, art i història de l’art, patrimoni arquitectònic i memòria, museologia i museografia, cultura tradicional i popular i ús social del patrimoni.

L’Institut té com a objectiu mantenir i ampliar els seus camps de recerca i esdevenir un centre de referència dels estudis patrimonials a Catalunya amb la perspectiva àmplia de totes les implicacions i de tots els debats al voltant del patrimoni.

És per això que en la perspectiva dels propers quatre anys l’ICRPC ha d’ordenar i prioritzar les seves línies de recerca per tal d'assolir la màxima eficàcia, visibilitat i transcendència. Sempre a partir d’una consideració bàsica: el sentit contemporani de la socialització del patrimoni.


linies
Amb aquests paràmetres de partida l’ICRPC dedicarà la seva recerca,
promoció, divulgació i anàlisi dels usos del patrimoni, en les línies següents
  • Patrimoni Material

    El patrimoni material

    En el marc del patrimoni material les línies de recerca s’orientaran a:

    1. Les societats prehistòriques, protohistòriques i antigues i el seu llegat
    2. La producció artística de les èpoques medieval i moderna.
    3. El patrimoni arquitectònic, producció material i producció intel·lectual.
    4. L’arquitectura industrial i la patrimonialització dels espais industrials i portuaris obsolets.
    5. Els usos del patrimoni. Patrimoni i equipaments culturals.
    6. Criteris de conservació i rehabilitació del patrimoni.
    7. La destrucció del patrimoni. El patrimoni en temps de guerra.
    8. Patrimoni i memòria. Patrimoni i propaganda. 
    9. L’impacte econòmic del patrimoni.
  • Patrimoni Material

    El patrimoni immaterial

    En el marc del patrimoni immaterial:

    1. El canvi econòmic i el canvi social
    2. Les festes populars i tradicionals
    3. Religiositat i costums.
    4. Les societats tradicionals en un món en canvi.
    5. L’impacte del turisme i la industrialització en les poblacions del litoral.
    6. La pesca, història, memòria i els reptes del futur.
  • Patrimoni Material

    Les eines d’acció i d’anàlisi del patrimoni.

    Pel que fa les eines d’acció i d’anàlisi amb el patrimoni:

    1. Inventaris, catàlegs i repertoris de centres, instituts, departaments, estudis, equipaments, del patrimoni de Catalunya.
    2. Catàlegs sectorials i territorials de l’art i el patrimoni.
    3. Bases de dades de bones pràctiques amb el patrimoni
    4. Els públics. Estudi i anàlisi. Definició d’estratègies per a la captació de nous públics.
    5. L’aplicació de les noves tecnologies a la recerca, difusió, socialització i avaluació dels usos del patrimoni

Naturalment tots aquests apartats tracten de presentar una mínima sistematització de les opcions de recerca, producció i intervenció de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Convé però concretar que en el marc dels grups de recerca i de les activitats del personal de l’Institut hi ha uns àmbits de priorització associats ja a aportacions econòmiques, contractes i ajuts que ja han estat atorgats a l’Institut.

Així hem de subratllar que aquestes línies es desplegaran i concretaran en una primera fase en els següents projectes:

  1. L’ID del Mineco sobre la patrimonialització de les ciutats portuàries.
  2. L’estudi de l’impacte de la Guerra Civil i l’exili en el treball dels arquitectes (Memorial Democràtic).
  3. L’impacte destructor de la Guerra Civil sobre el patrimoni artístic (Programa Cens i Memòria de la Destrucció)
  4. El catàleg de l’art barroc d’Andorra.
  5. El Solsonès com a paisatge històric, un projecte d’impuls a l’activitat cultural i turística.
  6. L’Observatori de públics.

La mateixa consideració patrimonial té orígens diversos i sovint subjectius; des de la mateixa producció artística de caràcter individual, les obres del patrimoni material més directament dedicades a usos i funcions vinculades amb la col·lectivitat, les realitzacions col·lectives de la cultura tradicional i popular, la transmissió del patrimoni, la seva reutilització, el seu espoli, la sistemàtica dialèctica de construcció, destrucció i reconstrucció ens interpel·len amb un ventall de qüestions intel·lectuals que reclamen una atenció preferent.

Ens convé lligar el patrimoni a la societat, a les societats, a la història, als contextos socio-econòmics en què es va produir una determinada mostra patrimonial i saber per quins mecanismes unes sí i d’altres no s’incorporen a l’imaginari col·lectiu després d’una construcció culta que crea els marcs de valoració i d’interpretació.

Ens convé també establir a partir de quin moment i de quines maneres aquelles mostres del patrimoni que s’originen en les estructures del poder, perden el seu caràcter patrimonial privat, exclusiu, i esdevenen elements del patrimoni d’una comunitat.

I finalment com a síntesi de les línies generals:

  1. L’art en perill. El patrimoni en les situacions de conflicte.
  2. Les societats tradicionals en els contextos de canvi
  3. La patrimonialització de la petjada històrica, artística, cultural i social a Catalunya.
  4. La recerca bàsica associada a l’especialitat dels investigadors de l’Institut.
  5. La cultura tradicional i popular i el seu paper en la socialització de la Catalunya Contemporània.
  6. Els públics del patrimoni cultural i, per extensió, la planificació, gestió i avaluació dels equipaments patrimonials.

Per acabar cal fer dos esments específics. El primer a propòsit de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) que ha aprovat el seu pla estratègic 2014–2016 i el seu pla d’actuacions per a 2015 i que ha d’acabar constituint al si de l’ICRPC una oficina especialitzada dotada de personal i de pressupost específic per tal de respondre a les demandes del departament de Cultura i atendre els requeriments que de forma progressiva ens puguin fer els museus i els equipaments de Catalunya. 

El segon ha de deixar constància de la capacitat i de les expectatives docents de l’ICRPC. Aquesta tasca està acreditada per la presència actual dels seus investigadors en els plans docents dels Graus d’Història, Història de l’Art i Comunicació Cultural i en el Màster d’Iniciació en la Recerca en Humanitats, i pel seu vincle amb el Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’àmbit local que s’ha impartit a la Facultat de Lletres fins el curs 2014/2015.

Quant a les perspectives de cara al futur immediat, l’ICRPC d’acord amb l’actual equip de govern de la UdG i el Departament d’Història i Història de l’Art, ha assumit la responsabilitat de coordinar el disseny del nou Màster de Patrimoni en la Mediterrània (Patrimoni Cultural i Natural) amb la voluntat de poder-lo oferir a partir del curs 2016/2017.