EQUIP

Juan Antonio Rubio Ardanaz

Va realitzar la sevaformació antropològica a la Universitatde Montreal (1983-1996), període en el que es gradua en Antropologia (M. Sc. 1987 i Ph. D. 1995), especialitzant-se en els camps de l’etnomuseologia, l’etnicitati immigració i la Antropologia econòmica, àrees que complementarà amb altres estudis d’arqueologia i filosofia, en les universitats de Québec i McGill. Realitza la seva tesi doctoral sota la direcció del professor Pierre Beaucage, versant sobre els pescadors de litoral de Santurtzi, canvis econòmics i socioculturals (segles XIX i XX). Coincidint amb aquesta última fase d’estudis, rep la Bourse d'excellence de la Faculté des études supérieures de l'Université de Montréal (1994-1995). En aquesta mateixa universitat, encara en període de formació, realitza les seves primeres labors docents, treballant posteriorment com a professor d’Antropologia social i cultural a la UNED (Bizkaia), Universidad Pública de Navarra, Universidad de Deusto i Universidad del País Vasco. El seu coneixement i interès per la societat i cultura del mar el condueixen al Museu Marítim de Bilbao on treballa com a responsable de patrimoni, dirigint el projecte museològic que donaria lloc a la primera exposició permanent (1999-2001). Ensenya etnomuseologia a la Universidad de Deusto i exerceix com a professor titular d’Antropologia Social a la Universidad de Extremadura (2003).

Ha realitzat treballs de camp al Québec i al País Basc, havent participat en diversos projectes d’investigació, alguns dels quals els realitzà a Mèxic i Perú. En relació a aquests últims, col·labora en la obra Etnociència Nahua. Plantes medicinals indígenes. Cuetzalan, Puebla (P. Beaucage. Puebla, 1988) i publica Del sueño amoroso a la realidad (Montreal, 1989). Principalment destaca per la seva dedicació a l’Antropologia marítima, fruit d’aquesta investigació son els llibres: La Antropología marítima subdisciplina de la Antropología sociocultural. Teoría y temas para una aproximación a la comunidad pescadora de Santurtzi (Bilbao, 1994); La vida arrantzale en Santurtzi. Cambios económicos y socioculturales entre los pescadores de bajura (ss. XIX i XX) (Bilbao, 1997) y Lemanes, sardineras y pescadores. Realidades marítimas en perspectiva antropológica (Barcelona, 2006).

La seva preocupació pel camp halièutic, des d’una perspectiva teòrica, pràctica i aplicada es deixa veure en articles com: "La Antropología marítima vasca. Revisión de los planteamientos, intereses teóricos y temas de estudio" (1996); "La pesca: una realidad y una problemática vigentes, objeto de estudio para la Antropologia social" (2000); y "Diferentes etapas en la configuración de la práctica pesquera en Orio (Gipuzkoa). Ramón Solabarrieta, Lino" (2000), publicados en Itsas Memoria. Revista de Estudios Marítimos del País Vasco.

Ha col·laboratamb altres revistes com Ethtnica, Zientziartekoa, Revue de Sciences Sociales Ecleigma, Cahiers de l'Association Canadienne des Sociologues et Anthropologues de Langue Française, Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, Bermeo, Sukil, Letras de Deusto, Narria, Kobie, Revista de Relaciones Laborales. Lan Harremanak, Revista Española de Antropologia Americana y Revista da Comisión Galega do Quinto Centenario. Com a fruit d’una primera tesis doctoral dirigida per l’antropòleg Joxemartin Apalategi Begiristain, presentada a la Universidad del País Vasco (1988) publicarà, en les dues últimes revistes citades, els treballs titulats: Apuntes para una Antropologia de la emigración: limitación y demarcación del grupo étnico gallego de Montreal (1989) y Estudio de la comunidad etnocultural Gallega de Montreal (1989).

Després del seu període de formació universitària, és escollit president de la Sección de Antropología-Etnografía de Eusko Ikaskuntza, col·laborant i recolzant la celebració de jornades i trobades antropològiques en àrees com l’Antropologia de l’alimentació, Antropologia urbana, Antropologia de la religió i Antropologia marítima. Responent a aquesta última especialitat, és editor a la revista "Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía" dels monogràfics titulats: Comunitats pesqueres (1997), La pêche et la mer en Euskal Herria (2002) i La pesca y el mar: cambio sociocultural y económico (2005). Col·labora en museus i institucions públiques i privades, destacant el seu nomenament com a membre del Consejo de Derecho Consuetudinario Extremeño y Antropología de la Asamblea de Extremadura.